Abdominoplastia: Què és, tipus, possibles riscos

Què és la abdominoplàstia?

La abdominoplàstia és un procediment de cirurgia estètica en el qual es corregeixen els defectes de l’abdomen, tant en la pell, com en el greix i la musculatura; d’aquesta manera es millora el seu aspecte.

Els pacients que solen sotmetre’s a aquests procediments amb més freqüència són les dones després de l’embaràs, per a corregir les deformitats abdominals post gestació.

Segons Francisco Menéndez-Graíño, president de l’Associació Espanyola de Cirurgia Estètica Plàstica (Aecep), “ És un procediment ideal per a pacients sanes, psíquicament estables i amb unes expectatives realistes“. Si és una dona la que se sotmetrà a una abdominoplàstia, és preferible que no tinguin pensat tornar a quedar-se embarasses.

L’expert indica que l’operació no serveix per a aprimar: és recomanable que les persones estiguin en el seu pes idoni. A més, desmenteix que serveixi per a llevar la totalitat de les estries, només elimina les que estan en la pell sobrant. La cicatriu resultant de la cesària no sol interferir en la cirurgia plàstica abdominal.

En què consisteix aquest procediment?

Depenent de la part de l’abdomen que es vulgui tractar i el problema que es vulgui corregir es realitzarà un tipus de cirurgia o una altra, amb els seus corresponents riscos i contraindicacions, per això és important realitzar un diagnòstic correcte.

És important veure si la regió que es vol operar està per damunt o per sota del melic i si el problema a tractar afecta als músculs, a la pell o si és per un excés de greix. En general, el pacient rebrà anestèsia general o se li administrarà una epidural. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Estètica (SECE), la durada de l’operació sol estar comprès entre les dues i les cinc hores, i el temps d’hospitalització pot arribar a ser de dos dies.

El procediment, per norma general, deixarà marca com qualsevol altra operació. La cicatriu variarà en la seva localització o en la grandària, la més típica és semblant a un cercle que envolta el melic, i una altra que es localitza per sobre del pubis i en tots dos costats dels engonals. Menéndez-Graíño sosté que, “és el/la pacient el que cicatritza i la qualitat de la cicatriu va dependre en gran manera de la seva tendència cicatricial“, per la qual cosa la marca que quedi de la cirurgia dependrà de cada pacient.

Tipus de abdominoplàstia

Segons Menéndez-Graíño, els procediments que se li realitzaran a la persona en la paret abdominal, seran valorats per un professional competent que valorarà els avantatges i els inconvenients de cada procediment. Ens aquests trobem:

• Liposucció: es realitza quan la persona només presenta un excés de greix en l’abdomen, però el múscul i la pell estan bé.
• Miniabdominoplàstia sense desinserció umbilical: si a la regió inferior al melic hi ha un lleu excés de pell i greix es practica la cirurgia plàstica abdominal. En aquest procediment el melic no es toca.
• Miniabdominoplàstia amb desinserció umbilical: aquesta abdominoplàstia està indicada en persones en una situació similar a l’anterior, però un excés moderat de pell a la regió que es troba per sobre de la regió umbilical.
• Abdominoplàstia amb cicatriu vertical: quan sobra més pell que en els casos anteriors, separen el melic de la pell del pacient i després la ressequen i treuen de nou el melic. Els pacients que se sotmeten a aquesta operació solen quedar-se amb una cicatriu vertical petita damunt de la zona.
• Abdominoplàstia en flor de lis: aquesta varietat es practica solament en els casos en els quals sobra massa pell.
• Abdominoplàstia clàssica o estàndard: per als casos en els quals sobra molta pell agafen la sobrant de la regió umbilical i la uneixen amb el pubis i els engonals. La marca que resulta de l’operació sol ser fàcil de dissimular.
• Abdominoplàstia amb extensions laterals: aquesta intervenció serveix per a corregir els excessos que hi ha en els costats de l’abdomen.
• Abdominoplàstia circumferencial o contornoplàstia: indicada en situacions en les quals una persona perd molt pes de manera exagerada i li sobra pell per totes les regions. En aquestes situacions, segons Menéndez-Graíño, la cicatriu es prolonga per sobre de les natges.
• Abdominoplàstia inversa o ascendent: en aquestes cirurgies plàstiques abdominals, l’excés de pell es localitza en la zona per sobre del melic. Aquest s’uneix a les mames, aprofitant per a augmentar la seva grandària.

Preparació prèvia a la abdominoplàstia

Des de la Aecep aconsellen a les persones que se sotmetran a una abdominoplàstia que segueixin les següents recomanacions:

• Evitar el tabac, aquest pot portar problemes de sanació lenta.
• Intentar mantenir un pes estable els sis mesos abans del procediment.
• Mantenir una correcta hidratació de la pell abdominal.
• No consumir medicaments ni menjars (com els alls), que puguin alterar la coagulació de la sang, almenys deu dies abans.
• Fer una revisió mèdica abans de l’operació per a descartar hèrnies o altres problemes que puguin ocasionar dificultats en el procediment.

Riscos de l’abdominoplàstia

La cirurgia plàstica abdominal, igual que qualsevol operació, té riscos associats de manera general que es poden reduir amb la deguda cura. Aquests són:

• Infecció.
• Hematomes.
• Cicatrització anòmala.
• Riscos derivats de l’anestèsia, com una lleu confusió mental després de despertar-se o sofrir mal en les cordes vocals.

A més d’aquests, l’abdominoplàstia té uns perills concrets, com:

• Complicacions pulmonars o de la cavitat abdominal. Són poc freqüents.
• Acumulacions de líquid.
• Pèrdua de pell que augmenta la grandària de les cicatrius.
• Posicions estranyes del melic.
• Alteracions de la sensibilitat de la pell.

Després de l’abdominoplàstia

Després del pas del pacient pel quiròfan, aquest pot romandre ingressat a l’hospital entre un i dos dies per a recuperar-se. En aquest període els experts li posaran una protecció abdominal, que sol ser una faixa.

A més, el president de l’Aecep indica que, en alguns casos, els especialistes poden indicar al pacient que prengui calmants per als dolors i les molèsties que pot tenir durant els primers dies després del procediment.

Una altra dels consells és caminar encorbat, d’aquesta manera podrà reduir la tensió que es genera en la cicatriu de l’abdomen durant els primers dies després de tractament. A pesar que els punts es lleven una vegada que ha passat una setmana, els especialistes recomanen evitar l’esport fins que no es curi bé la ferida, unes quatre setmanes després.

A més, és preferible evitar les fluctuacions en el pes del pacient, tractar de mantenir un hàbit adequat per a la hidratació de la pell i realitzar periòdicament exercici per a enfortir la regió.