És el mateix ser cirurgià plàstic que injector de botox o àcid hialurònic?
És a dir, si un metge fa infiltracions d’àcid hialurònic o posa fils, és correcte dir que es tracta d’un cirurgià plàstic?
La resposta és no. Aquesta confusió és més habitual del que pugui semblar, succeeix entre periodistes gairebé diàriament, fins i tot ocorre entre gent que treballa en clíniques i que hauria d’estar més familiaritzada amb el terme.
Injectar àcid hialurònic no és operar. Per a realitzar infiltracions de botox o àcid hialurònic el que es precisa és un títol de medicina i una formació complementària, com el màster de medicina estètica (no confondre amb cirurgia estètica que no és matèria de màster), o formació addicional en especialistes com a dermatòlegs, cirurgians plàstics, etc. Un metge estètic fa tractaments no quirúrgics (no és cirurgià) i no precisa el títol de cirurgia plàstica per a fer tractaments com les infiltracions. Quan un cirurgià plàstic, un maxil·lofacial o un dermatòleg fan tractaments de medicina estètica no estan fent cirurgia. Un metge estètic només pot fer medicina estètica, al no comptar amb la formació necessària, no podrà realitzar operacions quirúrgiques fins que no es formi en l’especialitat corresponent.
No totes les millores estètiques facials són cirurgies. Les infiltracions, els fils tensors i els peelings són tractaments mèdics, no quirúrgics. Es tracta de medicina estètica, no cirurgia plàstica ni estètica.
Llavors, per què hi ha tanta confusió? Principalment perquè existeix un embull de títols, definicions, maneres d’anunciar-se i promocionar-se que només confonen a la població. Això provoca que els pacients no sàpiguen a qui dirigir-se, ni quina titulació ha de tenir la persona que els tracti.
L’ideal seria que es deixessin d’anunciar aquests tractaments mitjançant publicitat enganyosa, en la qual es dóna a entendre que es compta amb un títol que en realitat no es té. El títol de cirurgia plàstica és difícil d’aconseguir, i mentre la premsa continuï desinformada respecte a aquest tema, es continuarà confonent al públic i desprestigiant al sector de la cirurgia plàstica, estètica i reparadora.
Si no es respecten les titulacions, per a què serveixen les especialitats?
Nota addicional. L’especialitat de cirurgia plàstica, reparadora i estètica (únic títol oficial al nostre país) inclou:
- Atenció i cirurgia de cremats (urgent i les seves seqüeles)
- Reconstrucció de ferides i pèrdues de substància en qualsevol part del cos
- Reconstrucció després d’accidents de trànsit que associïn fractures complexes i amb afectació de parts toves
- Cirurgia de la mà per a patologia urgent tipus accidentis o ferides
- Reparació i tancament de les úlceres de decúbit en pacients amb lesions medul·lars
- Cirurgia oncològica cutània (ex. Melanoma) i la seva reconstrucció
- Reconstrucció rere extirpació extenses de sarcomes
- Atenció de ferides, accidents i les seves seqüeles en cara, mans i qualsevol part del cos quan hi ha pèrdua de teixits
- Reconstrucció després de càncer de mama
- Correcció de malformacions congènites de cap i coll
- Reimplants en mamo o membres inferiors
- Reconstrucció de lesions nervioses
Aquest llistat i alguns aspectes més corresponen només a la part reconstructiva de l’especialitat. La cirurgia plàstica i reparadora té la fi de corregir fins que es recuperi l’aspecte i la funció normal. Com a complement a totes aquestes cirurgies està el vessant estètic de l’especialitat, que intenta millorar les deformitats menors o majors en pacients sans.
En conclusió, no és necessari ser cirurgià plàstic per a infiltrar àcid hialurònic. La cirurgia estètica va molt més allà, perquè és una especialitat molt extensa, de fet, la majoria de cirurgians es subespecialitzen en els diferents tipus de cirurgia.
